Quan una persona arriba a l’an\u00e0lisi, durant les primeres sessions, explica la seva hist\u00f2ria i les raons per les quals acudeix a la consulta. Normalment presenta una problem\u00e0tica, un s\u00edmptoma, un patiment o una dificultat. L’analista ha de ser capa\u00e7 d\u2019escoltar i explorar els significants als quals la persona s’ha ancorat i de vegades aferrat.<\/p>\n\n\n\n
Quan parlem de significants en psicoan\u00e0lisi, ens referim a les paraules, adjectius o definicions que els altres \u2014com la fam\u00edlia, les amistats, o l\u2019entorn laboral\u2014 manifesten sobre l’analitzat i amb les quals l’analitzat s\u2019identifica.<\/p>\n\n\n\n
La nostra tasca implica desfer la construcci\u00f3 que la persona porta a la sessi\u00f3 si \u00e9s necessari, i edificar les diferents versions d\u2019un mateix. Per tant, l\u2019analista no
s\u2019identificar\u00e0 amb els sentiments de l\u2019analitzat ni far\u00e0 un diagn\u00f2stic que l\u2019atrapi en una tipologia cl\u00ednica o en un conjunt de casos te\u00f2rics o patol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n
En psicoan\u00e0lisi, no s\u2019aplica un protocol que redueixi la persona a una categoria fixa. Considerem cada cas de manera \u00fanica, tenint en compte la singularitat i el moment en qu\u00e8 es troba. Per aix\u00f2, fomentem l\u2019associaci\u00f3 lliure: el subjecte pot parlar del que vulgui i \u00e9s qui pren la iniciativa sobre el que vol compartir.<\/p>\n\n\n\n
Durant un proc\u00e9s psicoanal\u00edtic, l’analitzat pot presentar els seus s\u00edmptomes, neguits, angoixes i problem\u00e0tiques personals. En fer-ho, busca respostes, un diagn\u00f2stic o una soluci\u00f3. Per\u00f2 trobar\u00e0 quelcom diferent: es despullar\u00e0 de les seves pr\u00f2pies demandes i mecanismes de defensa, i es reconstruir\u00e0, no de manera regressiva hist\u00f2rica, sin\u00f3 des del seu propi marc singular que l\u2019ha constitu\u00eft per explorar altres territoris.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 no implica una regressi\u00f3 a la inf\u00e0ncia o als records infantils, sin\u00f3 una exploraci\u00f3 de la seva construcci\u00f3 actual i de formes futures.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s important recon\u00e8ixer que aquesta construcci\u00f3 no es basa nom\u00e9s en les relacions amb les figures paternes o familiars, sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres experi\u00e8ncies i significants formats al llarg de la vida. L’objectiu de la nostra intervenci\u00f3 \u00e9s rescatar aquests elements negatius i ajudar l\u2019analitzat a comprendre com s’ha situat en aquests elements i els efectes que tenen en la seva percepci\u00f3 actual.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 es fa contrastant la imatge que vol donar l\u2019analitzat i rescatant elements per entendre per qu\u00e8 s\u2019ha situat d\u2019aquesta manera. Es tracta d’un passat estructurat, que no t\u00e9 res a veure amb el retorn a la inf\u00e0ncia, sin\u00f3 amb com s\u2019ha anat construint i on s\u2019han col\u00b7locat els significants. Es busca entendre com la persona s\u2019identifica amb aquests elements per trobar altres recursos que tamb\u00e9 hi s\u00f3n, per\u00f2 dels quals potser no n’\u00e9s conscient. No est\u00e0 condemnada a quedar-s’hi fixada; trobar\u00e0 altres recursos en ella mateixa i en el seu proc\u00e9s psicoanal\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n
Els mecanismes m\u00e9s concrets que es despleguen en una an\u00e0lisi apunten a diversos aspectes. Un d\u2019ells \u00e9s posar-se en el lloc de l’analista que implica plantejar preguntes com si el relat fos un somni a analitzar, explorant elements repetitius, contradictoris, i situacions o relacions personals en diferents \u00e0mbits.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 vol dir que probablement, mitjan\u00e7ant aquesta exploraci\u00f3 trobarem estructures similars o repetitives en les seves relacions amb la fam\u00edlia, la feina, l\u2019escola, la parella, les amistats, etc., de les quals l\u2019analitzat no \u00e9s conscient. L\u2019analista li retorna aquesta informaci\u00f3 per tal que pugui veure la situaci\u00f3 des d\u2019una altra perspectiva, el que pot ser l\u2019inici de l\u2019exploraci\u00f3 de noves formes d’actuar o situar-se.<\/p>\n\n\n\n
Encara que parlin, per exemple, de la parella, aquestes estructures es repeteixen en altres \u00e0mbits de la seva vida. Les estructures s\u00f3n similars i repetitives, i encara que l\u2019analitzat parli d\u2019un tema concret, l\u2019estructura es mant\u00e9 i es repetir\u00e0 en altres situacions.<\/p>\n\n\n\n
Els recursos de l\u2019analista<\/strong> De vegades, l\u2019analista adopta una posici\u00f3 de contrapunt, compensant pel cant\u00f3 Dial\u00e8ctiques en el proc\u00e9s psicoanal\u00edtic<\/strong><\/p>\n\n\n\n El conflicte \u00e9s intern, encara que la font sembli externa. All\u00f2 que la persona deixa fora, nosaltres ho recollim. Durant l’an\u00e0lisi, l\u2019analitzat s\u2019identificar\u00e0 amb el seu propi discurs, que va i ve, i nosaltres li retornem el que ha deixat fora perqu\u00e8 ho pugui tenir en compte. La persona est\u00e0 dividida i transfereix parts d’ella mateixa. Quan s\u2019identifica amb alguna imatge que t\u00e9 d’ella mateixa, el que deixa fora ho projecta en l’analista. L’analista recull aquesta part per retornar-li.<\/p>\n\n\n\n Per tant podem dir que es dona una dial\u00e8ctica: l’analista recull la divisi\u00f3 que ha fet la persona, all\u00f2 que ha deixat fora, i li ho retorna amb un interrogant. Aix\u00f2 que el pacient explica en l’espai psicoanal\u00edtic pot tocar-lo o no. El subjecte es mou entre aquests dos sistemes: s\u2019identifica amb certes coses d’un sistema i no amb altres, perqu\u00e8 creu que aquestes altres pertanyen als altres.<\/p>\n\n\n\n Malgrat tot, pot passar que les persones m\u00e9s properes identifiquin trets que l\u2019analitzat ha canviat fruit d\u2019un sistema antic, i aix\u00f2 \u00e9s un efecte molt interessant que continuarem treballant.<\/p>\n\n\n\n Atendre la singularitat, un proc\u00e9s \u00fanic<\/strong><\/p>\n\n\n\n La nostra intervenci\u00f3 ser\u00e0 diferent segons el tipus de discurs, de vegades fins i tot en una mateixa sessi\u00f3 o b\u00e9 pel perfil de cadascuna de les persones que atenem:<\/p>\n\n\n\n El jovent ve a consulta amb molts t\u00f2pics, pocs significants, nosaltres segurament haurem d\u2019obrir aquests t\u00f2pics fer explicacions te\u00f2riques, hist\u00f2riques, donar exemples que els hi pot ajudar a considerar d\u2019altres situacions, altres posicions o experi\u00e8ncies a explorar. En canvi, els adults venen m\u00e9s tancats, amb m\u00e9s resist\u00e8ncies, els haurem d\u2019assenyalar les seves contradiccions, des de les seves paraules i fidels al seu relat. Com per exemple, el cas d\u2019una analitzada que en consulta va manifestar que li hauria agradat estudiar una carrera per treballar en un lloc de feina imprescindible. L\u2019analista li retorna amb un interrogant: \u201cImprescindible?\u201d. Ella explica que durant la pand\u00e8mia la seva empresa la va acomiadar, mentre que els professionals del m\u00f3n sanitari no van perdre les seves feines perqu\u00e8 eren considerats imprescindibles. Si hagu\u00e9s estudiat medicina, no l\u2019haurien acomiadat. Quan l\u2019analista repeteix la paraula \u201cimprescindible\u201d Treballant les angoixes en psicoan\u00e0lisi<\/strong> L\u2019analista, davant les diferents manifestacions, peticions i angoixes de les persones que atenem, no es deixa portar per aquestes. Acceptem aquestes manifestacions com a part del subjecte i com a una forma de mostrar obstacles. Aquesta an\u00e0lisi i treball conjunt ajudar\u00e0 la persona a veure que aquestes manifestacions s\u00f3n configuracions pr\u00f2pies de s\u00edmptomes, angoixes i inhibicions.<\/p>\n\n\n\n Siynt\u00f4me<\/strong><\/p>\n\n\n\n Karl Marx, en el cap\u00edtol XV de \u201cEl capital\u201d, es refereix al s\u00edmptoma com a la \u00c9s una forma de s\u00edmptoma que va m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol classificaci\u00f3 cl\u00ednica i obrem\u00e9s possibilitats d\u2019investigaci\u00f3 i intervenci\u00f3. El siynt\u00f4me es produeix quan l a personaque s\u2019analitza s\u2019allunya del seu entorn, se separa, per\u00f2 continua mesurant-se amb el sistema antic en comptes de singularitzar-se.<\/p>\n\n\n\n Per exemple, en el cas de les dones, les mares de les quals van patir maltractament per part de les seves parelles, elles, de grans, tendeixen a tenir parelles amb trets similars. O b\u00e9, en el cas dels joves, els pares dels quals tenen carreres professionals en ci\u00e8ncies o finances, els resulta dif\u00edcil fer una elecci\u00f3 diferent i es mesuren amb aquest sistema en lloc de seguir els seus interessos, els seus propis significants, la seva singularitat.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed tamb\u00e9 haurem de parlar de la posici\u00f3 de la persona que s\u2019analitza, at\u00e8s que L\u2019instant de concloure<\/strong> En l\u2019espai psicoanal\u00edtic ens podem confrontar, donar i trobar la versi\u00f3 m\u00e9s aut\u00e8ntica de nosaltres mateixos.<\/p>\n\n\n\n Article presentat per \u00c0ngels Garcia en la Jornada d\u2019Aula de Psicoan\u00e0lisi Article presentat per \u00c0ngels Garcia en la Jornada d\u2019Aula de Psicoan\u00e0lisi
Els recursos de l\u2019analista inclouen crear un espai i ampliar la perspectiva abans de profunditzar en els detalls. De vegades, el silenci \u00e9s una eina que pot ser utilitzada, un moment en qu\u00e8 l’analitzat es pot preguntar per qu\u00e8 l’analista no diu res.<\/p>\n\n\n\n
oposat. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot passar a la inversa, on l\u2019analitzat adopta aquesta posici\u00f3. Tant la posici\u00f3 d\u2019un com de l\u2019altre \u00e9s com en un somni, on tots els personatges que hi apareixen s\u00f3n una part de nosaltres mateixos.<\/p>\n\n\n\n
Utilitzarem les contradiccions, les repeticions, els lapsus i qualsevol producci\u00f3 per apuntar i treballar amb l\u2019objectiu que emergeixi el que sap la persona, el seu saber.<\/p>\n\n\n\n
amb un interrogant, la pacient s\u2019obre, desenvolupa i explica una s\u00e8rie d\u2019inquietuds que es desplegaran i que van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019escollir una professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La construcci\u00f3 de l’an\u00e0lisi implica fins i tot treballar amb l’angoixa de l’altre sense deixar-se atrapar per ella. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019analista ha hagut de passar uns quants anys d\u2019an\u00e0lisi. I en sap de l\u2019estructura que t\u00e9 al davant. L’empatia per si sola no \u00e9s suficient, per\u00f2 l\u2019autoan\u00e0lisi tampoc. Nosaltres, com a analistes, aspirem en tot cas a entendre globalment el que hi ha darrere de les manifestacions del subjecte.<\/p>\n\n\n\n
superviv\u00e8ncia d’un sistema antic de producci\u00f3 dins d’un nou sistema de producci\u00f3. Jacques Lacan descriu el siynt\u00f4me per primera vegada en la confer\u00e8ncia de la Sorbona, a prop\u00f2sit del V Simposi Internacional James Joyce.<\/p>\n\n\n\n
l\u2019an\u00e0lisi consisteix a ajudar l\u2019analitzat a donar-se dels motius pels quals apareixen els seus s\u00edmptomes, de manera que l’an\u00e0lisi est\u00e0 lligat al saber de la persona.<\/p>\n\n\n\n
El proc\u00e9s psicoanal\u00edtic \u00e9s dur a terme al llarg d\u2019un temps l\u00f2gic i no cronol\u00f2gic, amb tres instants: moment de veure, com per exemple quan l\u2019analitzat comen\u00e7a la sessi\u00f3 explicant un somni; moment per comprendre, referit a l’associaci\u00f3 \u00ablliure\u00bb vinculada a aquesta posada en escena que el somni representa; i el moment de concloure, quan certa informaci\u00f3 permet comprendre alguna cosa que desxifra o ens dona certes claus
per interpretar all\u00f2 que inicialment era enigm\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n
\u201cL\u2019actualitat de la psicoan\u00e0lisis\u201d , 15 de juny de 2024.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n\u201cL\u2019actualitat de la psicoan\u00e0lisis\u201d , 15 de juny de 2024. <\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[16],"class_list":["post-290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicoanalisis","tag-la-psicoanalisi-en-catala"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=290"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":291,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions\/291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.auladepsicoanalisis.com\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}